10. ''Recomanem alguns llibres''

Ací us deixarem una sèrie de ressenyes que hem fet sobre alguns llibres que hem triat i que pertanyen a les diferents etapes de Primària.

1. Primer cicle de Primària

Nom del llibre: Qui té por
Autor: Pere Vilà i Barceló
Il.lustrador: Sergio Mora                            

Editorial: laGalera
Any de publicació: 2011
Pàgines: 32

El llibre que he triat és una obra realitzada per l’autor Pere Vilà i Barceló, que ha guanyat diversos premis com a guionista i director. Per una altra part l’ il·lustrador del conte és Sergio Mora, un gran pintor i il·lustrador. Aquest llibre, que es tracta d’un àlbum il·lustrat, està dedicat a una edat d’entre 4-5 anys i va ser a l’any 2010 el guanyador del Premi de conte Infantil Hospital Sant Joan de Déu. Aquesta obra podem dir que és innovadora i versemblant, ja que conta fets que ocorren en el món real. En efecte, els xiquets de xicotets solen tenir por per tot. Per una altra banda, diverteix al lector i l’anima a continuar llegint per a veure com es el desenllaç de la història.

Respecte al conte, tracta sobre un xiquet anomenat Pau, que té por als diversos sers que viuen a sa casa, eixos sers que els seus pares li han contat que existeixen. Un dia entren a casa uns lladres i aquests no aconsegueixen el seu objectiu gràcies als sers, que ajuden a la família a despatxar-los. Es tracta d’una història molt confeccionada, ja que, en un principi Pau té por per aquests personatges però al final perd aquesta por i se sent com protegit per ells. Pel que fa al final, podem dir que és convincent i dóna una reacció emotiva al lector perquè el protagonista aconsegueix perdre la por que tenia al principi. També he de dir que una volta has llegit el llibre pots entendre el títol d’aquest d’altra manera, com si fóra una pregunta: qui té por?, Com si no hauria de tindre’n. En definitiva, es tracta d’un final tancat i que acaba bé per al protagonista.

Respecte al llenguatge del conte, es pot dir que és comprensible i s’adequa a l’edat del lector, encara que, poden existir algunes paraules que per a una edat tan primerenca poden donar-los algunes complicacions, com és el cas de les paraules: ´´mitjons`` o ´´borró``. Pel que fa al narrador, és de caràcter omniscient. Per altre costat és necessari dir que existeixen diàlegs, cosa que facilita la lectura per a xiquets tan xicotets.

Quant al temps, es pot percebre com passen els dies i les hores amb les següents expressions: ´´La primera nit``, ´´L´endemà al matí``, ´´A la tarda``, ´´Aquella nit``. Gràcies a açò podem seguir sense cap problema la cadena d’esdeveniments que transcorren a l’obra. En el que tracta a l’espai no podem dir que es troben en un món real per què en primer lloc no donen cap informació que estan en algun poble o ciutat en concret i en segon lloc apareixen elements fantàstics com el gegant o el follet.

Quant als personatges en la seua totalitat són plans, menys el protagonista, Pau, el xiquet, que al llarg del conte evoluciona perquè comença amb por dels sers i finalment eixa por desapareix. També cal dir que els sers de la casa causen empatia, ja que ajuden al xiquet en tot moment igual que als pares i també el gos que apareix en moltes ocasions amb Pau. Els personatges són versemblants, és a dir, que Pau que és un xiquet té la personalitat d’un xiquet i els pares tenen una personalitat més adulta.

Cal dir que es llig verticalment i és considerablement gran. La grafia que s’utilitza al contar la història és d’un tipus gran, però en totes les pàgines la primera lletra la fan exageradament enorme, cosa que per a l’edat dels destinataris està correcte. La textura de les pàgines es d’una bona qualitat i com a dat curiós té com manxes de colors. Pel que fa al títol del conte, és pot dir que es d’una grandària considerable i la paraula ´´por`` està com escrita d’una manera tremolada, és a dir, causant el que significa la paraula en la mateixa paraula. Les cobertes són de tapa dura i per davant ix l’ il·lustració de Pau tenint por amb relació amb el títol i per darrere bàsicament una breu descripció del que et pots trobar al conte. Quant a les guardes son d’un color groguenc les dues i tenen un tacte rugós, que tocant-la dóna una sensació de tindre por.

Respecte a les il·lustracions del conte son d’un tipus vintage, és a dir, que pareixen antigues. Les il·lustracions pareixen que estan fetes amb acuarel·les i els colors són vius, i juguen amb les tòniques fredes i caloroses. Com a dat curiós, Pau el xiquet protagonista no està fet de la mateixa manera en moltes il·lustracions en les que apareix, canvia la seua cara.

Com a conclusió, pense que aquest llibre està molt bé treballat en la seua totalitat, ja que narra una història molt atractiva a la volta que les seues il·lustracions et conviden a entendre d’una millor manera la trama.

________________________________________________________________


Un altre llibre que recomanem es "Llavors de paper".

Cuidem la natura

Llavors de paper, Bea i Silvia Gil, Pau Marí Sanjuan, Novembre 2013, 40 Pàgines, Edicions Bromera.

Les autores d'aquest llibre, Llavors de paper, són Bea i Silvia Gil que pretenen conscienciar a la gent el mal que estem fent a la natura. Llavors, podem dir que el llibre tracta d'una crítica al tema del medi ambient.

           
En primer lloc, limitant-nos a la part visual, el títol "llavors de paper" ens pot donar una xicoteta idea del tema sense saber efectivament que és el que ocorrerà. La coberta és de tapa dura amb guardes. Seguim amb la tipografia on podem dir que utilitza el mateix tipus de lletra durant tot el conte, una lletra fàcil de visualitzar amb una grandària adequada acompanyada d'il·lustracions. A la portada apareix una de les protagonistes del conte, Eyla on més endavant la nomenarem.

Seguint amb la ressenya, comentem el tema del llibre. He de dir que el llibre encara que siga de fantasia (per l'escarabat i el caragol volador) és interessant i important, ja que ens fa reflexionar sobre el maltractament al medi ambient, com per exemple en aquest cas, la tala d'arbres per aconseguir fulls d'escriure. És fàcil de comprendre, ja que cada pàgina està acompanyada d'imatges que ajuden a aclarir qualsevol tipus de dubte a més d'utilitzar un text molt breu amb un llenguatge bàsic adequat al lector model. A més a més, les autores creen un món fictici, perquè com podem veure a les il·lustracions i al text, nomena un escarabat llenyater capaç de talar els arbres i a un caragol veloç, quan tots sabem que els caragols són uns dels animals més lents del món. L'espai on transcorre la història és un bosc però fictici, de manera que podem dir que es tracta d'un món real perquè existeixen boscos a la realitat però en aquest cas a la vegada inventat fantàstic.

Per altra banda, existeix una coherència amb el seguiment de la història perquè comença amb una introducció i a poc a poc es va produint fins a arribar a un final tancat. Es tracta d'una estructura narrativa lineal; segueix un ordre dels successos. He de ressaltar que el començament del llibre, personalment no em transmet gens d'interés, però al pas dels fulls i comprenent la història trobes interessant el que les autores volen aconseguir; incita a seguir llegint pel conflicte que tenen les dues protagonistes, una per talar els arbres i l'altra per evitar-ho. Per això deixa al lector amb la intriga de veure de quina manera es resol la situació, que per cert, molt emotiu.
Respecte al narrador, hem de dir que condueix la història sabent el que va a ocórrer, per això és omniscient, ja que sap allò que pensen els personatges. Aquests són dues xiquetes que viuen al bosc, Eyla i Naia. La primera d'elles, Eyla, amb el seu escarabat va destruint la natura, mentre Naia, en canvi, es dedica a cuidar-lo fent figuretes per reconstruir-lo. Són personatges redons perquè van evolucionant a mesura que va passant la història.

Per finalitzar, a la coberta del llibre apareix Eyla, i a les guardes un paper fet una bola i animals en forma de paper que representen als éssers vius del bosc. Les il·lustracions estan de forma apaïsada i durant tota la historia a totes les pàgines tant a esquerra com a dreta. Tenen uns colors foscos que representen la tristor i el maltractament als arbres, és a dir, la tragèdia. A més, les imatges representen moviment, seguiment i continuïtat en la historia com el vol del caragol, pardals i el tallament d'arbres del escabarat perquè van acompanyats d'efectes visuals. Sense cap tipus de text, soles amb les il·lustracions som capaços de seguir la història i la seua trama.

________________________________________________________________


Altre llibre que es recomana és "La Maria no té por"

M'agrada la por

El autor d’aquest llibre és Francesc Gisbert, el títol és La Maria no té por, la ciutat de la publicació és Algemesí 46680 (València), a l’any 2003 per l’editorial Andana i el número de pàgines que té són 48.

Primerament, cal fer referència al tema del llibre, que tracta sobre la por, en concret la por que pateixen els xiquets en aquesta etapa cap als monstres i altres criatures fantàstiques que creuen que apareixen al caure la nit. Aquest tema als xiquets els obri un ventall d’interessos, ja que aquest llibre dona peu cap a la imaginació d’un món irreal i sense sentit per als adults, però que per als xiquets és misteriós. Per tant, el gènere de l’obra és fantàstic.

Per altra banda, el llenguatge que presenta aquest llibre s’adequa a l’edat del lector, és a dir, va dirigit a xiquets de segon cicle de primeria, ja que mostra un vocabulari compressible i senzill, i a més a més, hi ha diàleg, cosa que fa que la lectura sigui més fluïda i no tan pesada. Tot i això, altre element atractiu que cal destacar, és la funció apel·lativa, que intenta captar la atenció del lector durant la història, a més d’acostar més al lector a la trama.

Una de les coses que caldria ressaltar i que marca la diferència respecte altres llibres, són els tres apartats que hi apareixen durant la història ( amb les seues corresponents imatges, en els que es descriu de forma original i divertida als monstres i personatges de la història). Aquestes descripcions atrapen al lector perquè estan acompanyades d’unes imatges i texts molt còmics i al mateix temps versemblants per als xiquets. Tot i que aquestes descripcions poden ser un punt positiu per atraure al lector, poden resultar un tant abundants, ja que com a resultat hi apareixen més descripcions que accions, respecte a la trama. Per altra banda, el ritme de la història és divertit, i la trama és un món fictici en el que xiquet veu moltes de les seues fantasies identificades, el que fa que fomente les ganes de continuar llegint.

Quant a l’estructura que presenta llibre, si presenta una coherència, però personalment, pot hi haver-hi moments de confusió perquè les seccions de descripció haurien de aparèixer al començament de la història per tal de que el xiquet no perda el fil de la trama principal. Per altra banda, cal destacar que hi ha dos històries paral·leles una referent al món reial on la xiqueta apareix i té por, i l’altra que es correspon amb el món de fantasia imaginat per la xiqueta i les seues pors. Finalment, cal dir que el final del llibre té una lliçó moral, ja que gràcies a tota la història el factor por va perdent serietat i intenta mostrar al xiquet que tinga una visió positiva sobre el món imaginat del que es pot gaudir i aprendre.

Seguidament, parlarem dels personatges. Cal destacar que la protagonista, Maria, empatitza  amb el lector perquè li dona importància a un món que normalment els xiquets no saben com expressar i els adults intenten evitar. A més, la protagonista és un personatge rodó, ja que finalment perd la por, mentre que els altres personatges com els monstres són plans.

Cal fer referència a les il·lustracions de l’obra, ja que juguen un paper molt important a la història,  perquè ajuden a viure més el relat. Per això, predominen els colors foscos com el negre, verd fosc... els quals ajuden a transmetre la por al lector. Endemés,  una tècnica que utilitza l’autor, és que els dibuixos no segueixen sempre la mateixa perspectiva, sinó des de diferents, com per exemple, hi ha dues pàgines en la que la perspectiva de la imatge és com ho veu la protagonista, aquest element intenta acostar més al lector al relat i fer de la lectura una experiència, a més d’ empatitzar amb la protagonista. A més altre element que ho recolza és que els dibuixos no es limiten a la grandària de la pàgina sinó que són més grans (com al cas del gegant), és tracta d’un element molt atractiu i cridaner per a la lectura.

Per a finalitzar, cal ressaltar que la portada i les guardes del llibre  permeten al lector fer-se una hipòtesi sobre la trama (pels colors, i dibuixos que mostra) i a més, és una portada molt original i atractiva, i està formada per un material dur i de qualitat, amb l’objectiu de atraure als xiquets a la lectura.