Ací us deixarem una sèrie de ressenyes que hem fet sobre alguns llibres que hem triat i que pertanyen a les diferents etapes de Primària.
1. Primer cicle de Primària
Nom del llibre: Qui té por
Autor: Pere Vilà i Barceló
Il.lustrador: Sergio Mora
Editorial: laGalera
Any de publicació: 2011
Pàgines: 32
El
llibre que he triat és una obra realitzada per l’autor Pere Vilà i Barceló, que
ha guanyat diversos premis com a guionista i director. Per una altra part l’
il·lustrador del conte és Sergio Mora, un gran pintor i il·lustrador. Aquest
llibre, que es tracta d’un àlbum il·lustrat, està dedicat a una edat d’entre
4-5 anys i va ser a l’any 2010 el guanyador del Premi de conte Infantil
Hospital Sant Joan de Déu. Aquesta obra podem dir que és innovadora i
versemblant, ja que conta fets que ocorren en el món real. En efecte, els
xiquets de xicotets solen tenir por per tot. Per una altra banda, diverteix al
lector i l’anima a continuar llegint per a veure com es el desenllaç de la
història.
Respecte
al conte, tracta sobre un xiquet anomenat Pau, que té por als diversos sers que
viuen a sa casa, eixos sers que els seus pares li han contat que existeixen. Un
dia entren a casa uns lladres i aquests no aconsegueixen el seu objectiu
gràcies als sers, que ajuden a la família a despatxar-los. Es tracta d’una
història molt confeccionada, ja que, en un principi Pau té por per aquests
personatges però al final perd aquesta por i se sent com protegit per ells. Pel
que fa al final, podem dir que és convincent i dóna una reacció emotiva al
lector perquè el protagonista aconsegueix perdre la por que tenia al principi.
També he de dir que una volta has llegit el llibre pots entendre el títol d’aquest
d’altra manera, com si fóra una pregunta: qui té por?, Com si no hauria de
tindre’n. En definitiva, es tracta d’un final tancat i que acaba bé per al
protagonista.
Respecte
al llenguatge del conte, es pot dir que és comprensible i s’adequa a l’edat del
lector, encara que, poden existir algunes paraules que per a una edat tan
primerenca poden donar-los algunes complicacions, com és el cas de les
paraules: ´´mitjons`` o ´´borró``. Pel que fa al narrador, és de caràcter omniscient.
Per altre costat és necessari dir que existeixen diàlegs, cosa que facilita la
lectura per a xiquets tan xicotets.
Quant
al temps, es pot percebre com passen els dies i les hores amb les següents
expressions: ´´La primera nit``, ´´L´endemà al matí``, ´´A la tarda``, ´´Aquella
nit``. Gràcies a açò podem seguir sense cap problema la cadena d’esdeveniments
que transcorren a l’obra. En el que tracta a l’espai no podem dir que es troben
en un món real per què en primer lloc no donen cap informació que estan en
algun poble o ciutat en concret i en segon lloc apareixen elements fantàstics
com el gegant o el follet.
Quant
als personatges en la seua totalitat són plans, menys el protagonista, Pau, el
xiquet, que al llarg del conte evoluciona perquè comença amb por dels sers i
finalment eixa por desapareix. També cal dir que els sers de la casa causen
empatia, ja que ajuden al xiquet en tot moment igual que als pares i també el
gos que apareix en moltes ocasions amb Pau. Els personatges són versemblants,
és a dir, que Pau que és un xiquet té la personalitat d’un xiquet i els pares
tenen una personalitat més adulta.
Cal
dir que es llig verticalment i és considerablement gran. La grafia que s’utilitza
al contar la història és d’un tipus gran, però en totes les pàgines la primera lletra
la fan exageradament enorme, cosa que per a l’edat dels destinataris està
correcte. La textura de les pàgines es d’una bona qualitat i com a dat curiós
té com manxes de colors. Pel que fa al títol del conte, és pot dir que es d’una
grandària considerable i la paraula ´´por`` està com escrita d’una manera
tremolada, és a dir, causant el que significa la paraula en la mateixa paraula.
Les cobertes són de tapa dura i per davant ix l’ il·lustració de Pau tenint por
amb relació amb el títol i per darrere bàsicament una breu descripció del que
et pots trobar al conte. Quant a les guardes son d’un color groguenc les dues i
tenen un tacte rugós, que tocant-la dóna una sensació de tindre por.
Respecte
a les il·lustracions del conte son d’un tipus vintage, és a dir, que pareixen
antigues. Les il·lustracions pareixen que estan fetes amb acuarel·les i els colors
són vius, i juguen amb les tòniques fredes i caloroses. Com a dat curiós, Pau
el xiquet protagonista no està fet de la mateixa manera en moltes il·lustracions
en les que apareix, canvia la seua cara.
Com
a conclusió, pense que aquest llibre està molt bé treballat en la seua
totalitat, ja que narra una història molt atractiva a la volta que les seues
il·lustracions et conviden a entendre d’una millor manera la trama.
________________________________________________________________
Un altre llibre que recomanem es "Llavors de paper".
Llavors
de paper, Bea i Silvia Gil, Pau Marí Sanjuan, Novembre 2013, 40 Pàgines,
Edicions Bromera.
Les autores d'aquest llibre, Llavors de paper, són Bea i Silvia Gil
que pretenen conscienciar a la gent el mal que estem fent a la natura. Llavors,
podem dir que el llibre tracta d'una crítica al tema del medi ambient.
En primer lloc, limitant-nos a la
part visual, el títol "llavors de paper" ens pot donar una xicoteta
idea del tema sense saber efectivament que és el que ocorrerà. La coberta és de
tapa dura amb guardes. Seguim amb la tipografia on podem dir que utilitza el
mateix tipus de lletra durant tot el conte, una lletra fàcil de visualitzar amb
una grandària adequada acompanyada d'il·lustracions. A la portada apareix una
de les protagonistes del conte, Eyla on
més endavant la nomenarem.
Seguint amb la ressenya, comentem el tema del llibre. He de dir que el llibre
encara que siga de fantasia (per l'escarabat i el caragol volador) és interessant
i important, ja que ens fa reflexionar sobre el
maltractament al medi ambient, com per exemple en aquest cas, la tala d'arbres
per aconseguir fulls d'escriure. És fàcil de comprendre, ja que cada pàgina està acompanyada d'imatges que ajuden a aclarir qualsevol tipus
de dubte a més d'utilitzar un text molt breu amb un llenguatge
bàsic adequat al lector model. A més a més, les autores creen un món fictici, perquè com podem veure a les il·lustracions i al text, nomena un escarabat
llenyater capaç de talar els arbres i a un caragol veloç, quan tots sabem que
els caragols són uns dels animals més lents
del món. L'espai on transcorre la història és un
bosc però fictici, de manera que podem dir que es tracta d'un món real
perquè existeixen boscos a la
realitat però en aquest cas a la vegada inventat fantàstic.
Per altra banda, existeix una coherència amb el seguiment de la història perquè
comença amb una introducció i a
poc a poc es va produint fins a arribar a un final tancat. Es tracta
d'una estructura narrativa lineal;
segueix un ordre dels successos. He de ressaltar que el
començament del llibre, personalment no em transmet gens d'interés, però al pas dels fulls
i comprenent la història trobes interessant el que les autores volen
aconseguir; incita a seguir llegint pel conflicte que tenen les dues
protagonistes, una per talar els arbres i l'altra per evitar-ho. Per això deixa
al lector amb la intriga de veure de quina manera es resol la
situació, que per cert, molt emotiu.
Respecte al narrador, hem de dir que condueix la història sabent el que va a ocórrer, per això és omniscient,
ja que sap allò que pensen els
personatges. Aquests són dues xiquetes que viuen al bosc, Eyla i Naia. La primera d'elles, Eyla,
amb el seu escarabat va destruint la natura, mentre Naia, en canvi, es dedica a cuidar-lo
fent figuretes per reconstruir-lo. Són personatges redons perquè van evolucionant a mesura que va passant la història.
Per finalitzar, a la coberta del llibre apareix Eyla,
i a les guardes un paper fet una bola i animals en forma de paper que representen als éssers vius del bosc. Les il·lustracions estan de forma apaïsada i durant tota la historia a totes les
pàgines tant a esquerra com a dreta. Tenen uns colors foscos que representen la
tristor i el maltractament als arbres, és a dir, la tragèdia. A més, les imatges
representen moviment, seguiment i continuïtat en la historia com el vol del caragol,
pardals i el tallament d'arbres del escabarat perquè van acompanyats d'efectes visuals. Sense cap tipus de text,
soles amb les il·lustracions som
capaços de seguir la història i
la seua trama.
________________________________________________________________
Altre llibre que es recomana és "La Maria no té por"
M'agrada la por
El autor d’aquest llibre és Francesc Gisbert, el títol és
La Maria no té por, la ciutat de la
publicació és Algemesí 46680 (València), a l’any 2003 per l’editorial Andana i
el número de pàgines que té són 48.
Primerament, cal fer referència al tema del llibre, que
tracta sobre la por, en concret la por que pateixen els xiquets en aquesta
etapa cap als monstres i altres criatures fantàstiques que creuen que apareixen
al caure la nit. Aquest tema als xiquets els obri un ventall d’interessos, ja
que aquest llibre dona peu cap a la imaginació d’un món irreal i sense sentit
per als adults, però que per als xiquets és misteriós. Per tant, el gènere de l’obra
és fantàstic.
Per altra banda, el llenguatge que presenta aquest llibre
s’adequa a l’edat del lector, és a dir, va dirigit a xiquets de segon cicle de
primeria, ja que mostra un vocabulari compressible i senzill, i a més a més, hi
ha diàleg, cosa que fa que la lectura sigui més fluïda i no tan pesada. Tot i
això, altre element atractiu que cal destacar, és la funció apel·lativa, que
intenta captar la atenció del lector durant la història, a més d’acostar més al
lector a la trama.
Una de les coses que caldria ressaltar i que marca la
diferència respecte altres llibres, són els tres apartats que hi apareixen
durant la història ( amb les seues corresponents imatges, en els que es descriu
de forma original i divertida als monstres i personatges de la història).
Aquestes descripcions atrapen al lector perquè estan acompanyades d’unes
imatges i texts molt còmics i al mateix temps versemblants per als xiquets. Tot
i que aquestes descripcions poden ser un punt positiu per atraure al lector,
poden resultar un tant abundants, ja que com a resultat hi apareixen més
descripcions que accions, respecte a la trama. Per altra banda, el ritme de la
història és divertit, i la trama és un món fictici en el que xiquet veu moltes
de les seues fantasies identificades, el que fa que fomente les ganes de
continuar llegint.
Quant a l’estructura que presenta llibre, si presenta una
coherència, però personalment, pot hi haver-hi moments de confusió perquè les
seccions de descripció haurien de aparèixer al començament de la història per
tal de que el xiquet no perda el fil de la trama principal. Per altra banda,
cal destacar que hi ha dos històries paral·leles una referent al món reial on la
xiqueta apareix i té por, i l’altra que es correspon amb el món de fantasia
imaginat per la xiqueta i les seues pors. Finalment, cal dir que el final del llibre
té una lliçó moral, ja que gràcies a tota la història el factor por va perdent
serietat i intenta mostrar al xiquet que tinga una visió positiva sobre el món
imaginat del que es pot gaudir i aprendre.
Seguidament, parlarem dels personatges. Cal destacar que
la protagonista, Maria, empatitza amb el
lector perquè li dona importància a un món que normalment els xiquets no saben
com expressar i els adults intenten evitar. A més, la protagonista és un
personatge rodó, ja que finalment perd la por, mentre que els altres
personatges com els monstres són plans.
Cal
fer referència a les il·lustracions de l’obra, ja que juguen un paper molt
important a la història, perquè ajuden a
viure més el relat. Per això, predominen els colors foscos com el negre, verd
fosc... els quals ajuden a transmetre la por al lector. Endemés, una tècnica que utilitza l’autor, és que els
dibuixos no segueixen sempre la mateixa perspectiva, sinó des de diferents, com
per exemple, hi ha dues pàgines en la que la perspectiva de la imatge és com ho
veu la protagonista, aquest element intenta acostar més al lector al relat i
fer de la lectura una experiència, a més d’ empatitzar amb la protagonista. A
més altre element que ho recolza és que els dibuixos no es limiten a la
grandària de la pàgina sinó que són més grans (com al cas del gegant), és
tracta d’un element molt atractiu i cridaner per a la lectura.
Per a
finalitzar, cal ressaltar que la portada i les guardes del llibre permeten al lector fer-se una hipòtesi sobre
la trama (pels colors, i dibuixos que mostra) i a més, és una portada molt
original i atractiva, i està formada per un material dur i de qualitat, amb
l’objectiu de atraure als xiquets a la lectura.
