La funció de l'escola, dels docents, dels adults, dels pares i mares és transmetre l'amor per la lectura als més joves. Com? Fent coses creatives i ver com podem gaudir de la lectura tots junts, ja que llegir és una bona manera d'adquirir nous coneixements.
Tema: "La cultura infantil".
Les conclusions que hem tret d'aquest tema són que el consumisme fa que els xiquets abandonen la infància més prompte i que el mestre hauria d'ensenyar de manera adequada els llocs pedagògics.
En definitiva, l'escola ha d'ensenyar estratègies d'interpretació i de reflexió crítica de totes les formes de cultura, especialment en una època com la nostra marcada pel domini de les empreses culturals amb unes finalitats lucratives.
Article: "Índex lectura valencians"
(https://drive.google.com/drive/folders/0B7oc3N3ERmDCVk11TnNLTzdPM1U)
Aquest article reflecteix l'índex baix de la compra de llibres respecte a altres ciutats. Davant aquesta situació Ximo Puig vol destinar 250.000 € a la conselleria d'Educació però, no es tracta de donar diners a un fons perdut sinó, de fer una inversió per revertir aquesta situació desagradable que ens envolta.
Una solució podria ser donar incentius a les llibreries, i que hi hagués un acord entre les llibreries, ajuntaments i biblioteques per canviar aquesta situació, i d'aquesta forma anar motivant a joves i adults a entrar a aquest fantàstic món de la lectura. Només es tracta de buscar la manera de guiar i que descobrisquen que la lectura és positiva en tants aspectes.
En conclusió, tenim la labor de buscar la motivació de la lectura tant dins de l'escola com fora, perquè a poc a poc millorem aquesta situació. Perquè recordeu, els nens petits imiten als adults, amb això vull dir que si els nens veuen que els adults llegeixen, van a les biblioteques, veuen animacions lectores, ells en generacions posteriors ho seguiran fent.
Artricle: "Els reptes imminents del llibre infantil i juvenil"
(https://drive.google.com/drive/folders/0B7oc3N3ERmDCVk11TnNLTzdPM1U)
Els reptes inminents. La "crisi dels llibres" la podem associar a què cada vegada els joves tenen menys interés per la lectura i estan deixant de llegir i per això han de crear una política a favor del llibre i intentar que aquesta situació desaparega en la nostra societat del S. XX.
L'objectiu principal és transmetre l'amor per la lectura i els llibres, ja que a la societat d'ara el consum d'històries la tenim a través de rades socials.
Els autors d'aquest article confien en el fet que la fira del llibre de Bolonya 2017 siga un punt d'inflexió en la recuperació sectorial.
Article: "L'escola fa o desfà joves lectors?"
(https://drive.google.com/drive/folders/0B7oc3N3ERmDCVk11TnNLTzdPM1U)
El punt de partida <<Si veuen llegir, llegiran>>. L'entorn és una de les variables més marcades a tots els estudis que assenyalen les desigualtats, com per exemple, el nivell sociocultural i econòmic, les pràctiques de lectura, i el fet d'anar a una escola amb biblioteca escolar activa.
Pel que fa a com llegeixen, els adolescents valoren l'acte de lectura com un objecte substituïble per altres suports ficcionals i culturals. La prioritat de la identificació explica també la conducta dels no lectors, amb la diferència que ells la busquen en el consum d'altres mitjans, com les pantalles o la música.
Les motivacions lectores d'aquest sector han atorgat un gran èxit als llibres deliberadament per a ells, com la novel.la juvenil.
L'aspecte esperançador, doncs, és que la motivació i la implicació respecte de la lectura es pot construir, vinguen els infants d'allà on vinguen.
L'itinerari del lector <<Si llegeixen, llegiran>>. Només al voltat d'un 15% dels infants millora la seua conducta lectora en l'adolescència. La disminució de la lectura a secundària arriba al punt més baix. Alhora, les lectures i pràctiques escolars es distancien de les formes espontànies de lectura. La lectura es <<normalitza>> quan s'abandonen les aules.
El fons de la preocupació <<Si no llegeixen fracassen escolarment>>. Si la manca de la lectura revela sovint una incapacitat per entendre l'escrit, és indubtable que ha d'existir una correlació, ja que l'aprenentatge escolar es basa en l'ús formal i escrit del llenguatge. Això fa que l'escola margine la lectura literària a favor dels texts expositius. Per això, s'ha de plantejar la necessitat d'oferir canals d'accés i comunicació del saber més variats.
L'important és que llegeixen, siga el que siga que llegeixen.
Les dificultats de la lectura <<No llegeixen perquè no saben>>. La competència també augmenta amb la intensitat i diversitat de textos llegits, sobretot si es llegeixen textos llargs, siguen o no de ficció. Els lectors prou hàbils per a llegir textos senzills poden esdevenir lectors freqüents, però tendeixen a encasellar-se en gèneres que ofereixen aquest mateix nivell de facilitat, de manera que no progressen cap a lectures més elaborades.
Finalment, la pràctica escolar <<L'escola no ha d'imposar les lectures, el que cal és que lligen>>, és així doncs, que el tipus de treball, la figura del docent i l'autoimatge dels alumnes com a lectors aprenents són factors decisius en el domini de la lectura. L'escola és el lloc on es fa possible que les noves generacions aprenguen molts referents de la seua cultura, perceben les jerarquies en el funcionament social dels textos, obtinguen recursos per apreciar els nivells de significat de les obres i adquirisquen una manera de parlar sobre els llibres i una objectivació de la lectura segons diversos criteris.
<<L'escola crea l'espai literari que fa possible concebre's com a lector en un marc cultural>>, Baudelot i alt. (1999).
No hay comentarios:
Publicar un comentario