sábado, 15 de octubre de 2016

9. Com treballem la poesia a l'aula? Quines recomanacions de lectura de poesia us donem a vosaltres, pares i mares?

La primera tècnica és poemes amb efectes especials, que tracta d'acompanyar el poema amb sons i expressions corporals per a facilitar la comprensió d'aquest.
Es du a cap repartint el poema a cada xiquet perquè el llija i així es podran decidir que efectes especials volen introduir.
Després de la lectura individual, es posaran en tres o quatre grups els quals estaran separats per evitar que es copien uns als altres i comentar l'originalitat, i per últim es farà una posada en comú en la que caldrà que observen directament cada proposta.

La segona tècnica, minvant versos, aquesta tècnica consisteix a plantejar un joc el qual tracta de fer minvar un poema, és a dir, amagant o tapant progressivament les paraules perquè els versos desapareguen a mesura que queden gravats en la memòria.

La tercera i última tècnica que anirem a explicar és traca de rimes que tracta de desenvolupar l'agilitat mental i fluïdesa verbal.

 
Per açò retallem unes tires de cartolina on escrivim unes paraules i es pengen a la classe, aleshores un grup de tres o quatre alumnes triarà unes tires amb les paraules que més els agraden i el que han de fer és escriure paraules que rimen a la paraula que han triat. Passat un temps cada grup deixa en la taula les paraules que han escrit i passaran a una altra taula per llegir les paraules dels companys i intentaran afegir noves rimes, així successivament. En cas que un equip es quede bloquejat podran demanar ajuda a la resta de la classe. Una vegada acabada la roda de visites cada grup intentaran fer frases que rimen i compondre un xicotet poema.






Hem extret aquestes tècniques del llibre: Ballester, Anna. Poemania.
L’obra Poemania. Guia  pràctica  per  a  fer  lectors i  lectores  de  poesia constitueix una aposta singular per a aproximar els llibres i la lectura  de textos  poètics en valencià  tant  a l’àmbit  educatiu com familiar. La publicació ha estat  elaborada  amb  molta  atenció  per  a  convertir-se  en  un  llibre  de  referència molt  útil,  senzill,  accessible,  amé  i  pràctic. 

En aquest llibre el que trobem a faltar és el treball de la comprensió lectora.

 

viernes, 14 de octubre de 2016

8. Com podem jugar amb els contes? Gianni Rodari ens ho explica.

En primer lloc, una de les possibles tècniques per a contar contes són contar les rondalles al revés com per exemple a la història de la caputxeta vermella canvien de rol als personatges i diem que el llop és bo i la caputxeta és dolenta. Per tant, uns dels avantatges que aconseguim són que no coneixen la història, i aleshores estan més atents i intrigats. A més ressaltar, que d'aquesta manera ho veuen des de diferents punts de vista i també els pot servir per a ser crítics.
Així podem veure, un fragment com a exemple:

Fa molt de temps, hi havia un llop molt bonic. Un dia, la seva mare li va demanar que portés uns pastissos a la seva àvia, que vivia a l'altra banda del bosc. Li va recomanar que no s'entretingués al llarg del camí, ja que creuar el bosc era molt perillós perquè sempre hi rondava La Caputxeta Vermella. 
El llop va agafar el cistell amb els pastissos i va començar a caminar. El llop havia de travessar el bosc per arribar a casa de l'àvia, però no li feia por perquè allà sempre hi trobava molts amics: els ocells, els esquirols... 
De sobte, va veure a la Caputxeta, que era enorme, davant seu. 
On vas, llop? —li va preguntar la Caputxeta  amb la seva veu ronca. 
—A casa de l'àvia —va respondre el llop. 
—No és lluny... —va dir la Caputxeta per a ella mateix, girant-se. 
El llop va deixar el seu cistell a l'herba i es va entretenir agafant flors «La Caputxeta se n'ha anat», va pensar. «No tinc res a témer. L'àvia es posarà molt contenta quan li porti un ram de flors ben bonic, a més dels pastissos». 

Resultado de imagen de caperucita roja y el lobo feroz intercambio de rol



Tot seguit, altra tècnica que hem trobat, consisteix en el fet que els xiquets representen el llibre fent una obra de teatre, aleshores, això els motiva més, ja que poden fer ells mateixos els diàlegs, fer com a productors, etc. A més en aquesta tècnica acostem més al xiquet a la trama, i seria interessant realitzar-lo, ja que per a ells és una nova experiència.

Per últim, trobem la tècnica amanida de rondalles, en aquesta tècnica es combinen diferents contes, el qual, cal que siguen populars, per exemple: la caputxeta vermella es troba amb Petit Polzet
Amb aquesta tècnica podem aconseguir atraure la seua atenció, posat que no és la mateixa rondalla popular de sempre, i per tant podem captar tota la seua atenció durant tota la trama perquè en cap moment saben el que pot ocórrer.


Hem extret aquestes tècniques del llibre: Rodari,Gianni.Gràmatica de la Fantasia,



jueves, 13 de octubre de 2016

7. Què és la literatura crossover? Com són els llibres infantils i juvenils actuals?

La literatura crossover també coneguda com a  novel.les pont, les podem definir com un pas natural de la lectura juvenil i adulta, és a dir, es tracta de llibres que van dirigits a totes les edats, amb la finalitat de fomentar la lectura tant als adults, com adolescents i xiquets. 






El principal boom de la literatura juvenil d'aquest segle són les sagues (fenomen social) de gènere fantàstic afavorides pel doble èxit literari i cinematogràfic. Gràcies a aquest tipus de llibre, ha augmentat la narrativa juvenil competitiva.

Exemples de sagues: Els jocs de la fam, El senyor dels anells, Crepuscle, etc.



 



Existeix una incrementació d'autors catalans en aquest tipus de gènere i en uns mesos s'espera un creixement de les distòpies de la fantasia que posa en qüestió la realitat.

La crisi pesa tant sobre les nostres consciencies, que fins i tot el fantasy s'ha tenyit de temàtiques socials. El fantasy és una potència inesperada, on la incògnita serà la resposta dels lectors: el realisme reviu sobretot el seu aspecte més social. Les obres que més agraden són les novel·les més o menys romàntiques amb versió "teen", per això hi ha més lectores que lectors. El sexe segueix tractant-se amb pinces i per una altra banda, el sexisme en propostes infantils de "princesetes" ha de tindre continuïtat a l'edat de les hormones.

Per últim, en l'actualitat la tecnologia està molt pròxima a la lectura. El cine i la televisió s'han anant incorporant de manera que es poden veure versions adolescents. Cada vegada les xarxes socials tenen més importància en aquest tema però un dels problemes per fer aquest salt és el tema econòmic.


Literatura transmèdia, utilitza diferents plataformes, és a dir, són universos en expansió, ja que al mateix temps es creava videojocs, i això creara el que s'anomena transmèdia.

A continuació, us deixem amb un petit llistat d'alguns llibres de la literatura juvenil que com hem vist destaca la fantasia.

- Diari del Greg 2. El Rodrick mana, Jeff Kinney.
- De quin color és un petó?, Rocío Bonilla.
- Camps de maduixes, Jordi Sierra i Fabra.
- Charlie i la fàbrica de xocolata, Roald Dahl.
- Xènia, tens un whatsapp, Gemma Pasqual Escrivà.

La informació d'aquesta entrada l'hem extret d'aquests articles: 

Articles: 

Per a més informació podeu veure aquest video:

Video: